BURN-OUT O EL SÍNDROME DEL CUIDADOR

El risc més gran que tenen els cuidadors informals és el denominat “síndrome del cuidador”. Aquest síndrome condueix a estrès laboral, estrès efectiu, inadequació personal (cansament, cefalees, ansietat…) i, fins i tot fase de buit personal, que sol aparèixer quan el malalt ha ingressat en una residència o ha mort i el cuidador ha d’aprendre a viure sense ell.

L’anomenat “síndrome del cuidador” és un concepte que es refereix al grau en que el cuidador percep que les seves activitats d’atenció i cura pertorben la seva salut psicofísica, així com la seva situació socioeconòmica i social.

Per tant, és un trastorn que es presenta en persones que desenvolupen el rol de cuidador principal d’una persona dependent. Es caracteritza per l’esgotament físic i psíquic i es produeix quan la persona ha de fer front a una situació totalment nova per a la que no està preparada i que consumeix tot el seu temps i energia.

Aquest síndrome es considera la conseqüència de l’estrés continuat de tipus crònic que comporta la lluita diària contra la malaltia (tasques monòtones i repetitives), i la sensació de falta de control sobre el resultat final d’aquesta tasca, què pot esgotar les reserves psicofísiques del cuidador.

El “síndrome del cuidador” és degut a que el cuidador principal va assumint poc a poc totes les tasques d’atenció i cura de la persona dependent (amb la consegüent càrrega física i mental), fins arribar a convertir-se en el centre de la seva vida i ocupar tot el seu temps. Poc a poc el cuidador va perdent la seva independència, arribant a desentendre’s de sí mateix: no es pren temps per a l’oci, abandona les aficions, no surt amb els amics i/o família, … . i acaba paralitzant el seu projecte vital.

El síndrome inclou el desenvolupament d’actituds i sentiments negatius cap al malalt del que es té cura, desmotivació, depressió-angoixa, trastorns psicosomàtics, fatiga i esgotament no lligat a l’esforç, agressivitat, irritabilitat, sentiments de culpa, despersonalització i deshumanització, comportaments estereotipats amb ineficàcia per resoldre els problemes reals, aclaparament continuat amb sentiments de ser desbordat per la situació.

Factors que provoquen major sobrecàrrega

L’impacte de l’atenció i cura d’una persona sobre el cuidador depèn sobretot dels següents factors:

– Els símptomes que va presentant la demència

– La formació/ informació que rep el cuidador

– La qualitat de la relació prèvia amb el malalt

Algunes investigacions han identificat com a possibles factors de risc de sobrecàrrega psicofísica en el cuidador familiar els següents:

– En relació amb la persona dependent:

– Demència intensa o profunda

– Malaltia de llarga durada

– Al·lucionacions, deliris o confusió

– Agressivitat, agitació i negativisme

– Incontinència, vòmits i llagues

– Que impedeixi dormir per la nit

– Altres dolències mèdiques

– En relació amb el cuidador

– Mala salut física prèvia

– Histortial previ de depressió o de trastorns de personalitat

– Sense cònjuge, parella o amics íntims

– Edat

– Sense cap altra activitat abanda de la de cuidador

– Sense altres familiars que convisquin en el domicili

– Baix nivell econòmic

– Absència de recolzament socio-sanitaris immediats

– Desconeixement de la malaltia

La intervenció psicològica per al tractament del “síndrome del cuidador”

La intervenció psicològica hauria de ser cognitivo conductual, és a dir, hauria de  centrar-se eb ka nidufucació d’aspectes cognitius (pensaments i emocions que poden estar facilitant el trastorn) i en la intervenció sobre determinades conductes.

Consells per evitar l’aparició del síndrome

– Informar-se molt bé sobre les atencions que precisa la persona de la que s’ha de tenir cura.

– Descansar cada dia el temps suficient.

– Evitar automedicar-se.

– Anar al metge sempre que es trobi malament i realitzar els seguiments que sigui necessari. No abandonar la pròpia salut.

– Mantenir les amistats i acudir a reunions socials i activitats que permetin ampliar les xarxes socials.

– Seguir realitzant activitats lúdiques i mantenir les aficions.

– No sentir-se culpable pre riure o passar-ho bé, si te sents feliç serà més fàcil suportar la situació.

– Tenir cura de ll’aspecte físic, ja que millora el bnestar psicològic.

– S’ha de tenir un temps a la setmana per a un mateix, per tant, s’ha de buscar l’ajuda d’un familiar, amic, o un professional que tingui cura del malalt durant aquest temps.

– S’han de tenir uns dies de vacances a l’any, després dels quals es veuen les coses diferents.

– Preparar-se per a la situació de dol que s’haurà d’enfrontar en un futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Translate »