CONSEQÜÈNCIES DE LA CURA EN LA VIDA DEL CUIDADOR- Els canvis-2

CANVIS EN EL TEMPS LLIURE DEL CUIDADOR

Tenir cura d’una persona gran dependent exigeix molt de temps i dedicació. Una part substancial que abans es dedicava a l’oci, als amics, etc. ara s’ha de dedicar a aquestes tasques. És freqüent que el familiar cuidador percebi que no te temps per a l’oci.

Sovint el cuidador per atendre millor les necessitats de la persona dependent deixa de banda les seves pròpies necessitats: el descans, el temps de reflexió, la calma, l’exercici. També és possible que no es dedique temps a sí mateix pels sentiments de culpa que li produeix pensar que si dedica temps a sí mateix està abandonant la seva responsabilitat.

La reducció de les activitats en general i, sobretot de les activitats lúdiques i socials és molt freqüent i està relacionada amb sentiments de tristesa i d’aïllament.

CANVIS EN LA SALUT

Trastorns físics

És molt freqüent que els cuidadors sentin cansament físic i que presentin un empitjorament de la salut. Els trastorns més habituals són:

– Trastorns osteomusculars i dolors associats

– Patologies cardiovasculars

– Trastorns gastrointestinals

– Alteracions del sistema immunològic

– Problemes respiratoris

Alguns estudis diuen que a pesar de presentar una alta incidència de problemes fisiològics, els cuidadors no solen acudir a les consultes mèdiques, encara que reconeixen patir aquestes malalties, pel que tarden més en recuperar-se de les malalties. Tanmateix, els cuidadors solen realitzar menys conductes saludables com: dormir les hores suficients, alimentar-se adequadament, realitzar exercici físic, no abusar del tabac i/o l’alcohol, vacunar-se, no automedicar-se, complir els tractaments mèdics, etc.


Trastorns psicològics

La gran majoria dels cuidadors se senten inundants i desbordats pels problemes que comporta la cura i atenció continua a una altra persona. Fins i tot poden aparèixer problemes psicosomàtics (mal de cap, problemes gàstrics, arritmies cardíaques, vèrtics, etc.), és comú l’insomni i la fatiga.

Un dels problemes més comuns entre els cuidadors informals és l’ansietat (nerviosisme, angoixa, tensió, estrès). Tanmateix, a mesura que avança la malaltia de la persona de la que es té cura, el cuidador veu com es va deteriorant la persona estimada i això produeix un grau de tristesa que va en augment, i que, en alguns casos, pot acabar en una depressió.

Totes les persones tenen en algun moment sentiments negatius que sorgeixen i desapareixen amb el temps, però quan aquests sentiments cobren una major intensitat i fan que els cuidadors se sentin molt cansats, que plorin amb freqüència o que s’enfadin amb facilitat, poden ser senyals d’advertència de la depressió. Ens hem de començar a preocupar per una possible depressió quan la tristesa i els plors són permanents, o quan els sentiments negatius desborden al cuidador.

Els investigadors han comprovat que les persones que cuiden a un pacient amb demència tenen el doble de possibilitats de deprimir-se que els que tenen cura de persones que no presenten demència. Tanmateix, com més greu sigui l’estat de demència, com el que produeix la malaltia d’Alzheimer, més probable serà que el cuidador sigui víctima de la depressió.

És recomanable que les persona que tenen cura de pacients amb Alzheimer, rebin un recolzament professional continuo.


CANVIS EN L’ESTAT D’ÀNIM

La tasca de tenir cura d’una persona malalta pot portar a molts cuidadors a experimentar sentiments positius de satisfacció personal. El simple fet de que la persona de la que es té cura i a la que s’estima se senti bé pot fer experimentar aquests sentiments; tanmateix, el fet que la persona de la que es té cura mostri el seu agraïment també pot fer sentir molt bé al cuidador.

L’experiència de tenir cura, dia a dia, d’una persona gran dependent molt sovint pot tenir conseqüències psicològiques negatives, com per exemple:

– Sentiments de tristesa, desesperació, indefensió i desesperança: poden ser deguts a diverses causes, com per exemple, al declivi que perceben en el familiar, a la reducció del seu temps lliure i les activitats socials, etc.

– Sentiments d’enfado i irritabilitat: normalment apareixen quan es percep la situació com a injusta o es considera que la seva tasca d’atenció i cura està poc valorada.

–  Sentiments de preocupació i ansietat davant la situació per la que s’està passant: preocupació per la salut del familiar, per la seva pròpia salut, pels conflictes familiars associats, per la manca de temps per a tot, etc.

– Sentiments de culpa, que es poden experimentar per causes molt diverses, com: per haver-se enfadat amb la persona de la que es té cura, per pensar que no es fa tot el que es pot, per desitjar que el familiar mori (per a que deixi de patir o per alliberar-se de la situació), per descuidar altres responsabilitats, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Translate »